Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/120

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


     — Tu dius gran veritat, respongui yo; mas abans quet començ plenerament hoyr, sit plaura, fare una breu questio a Orfeu. Pero placia t recordar apres ço quem vols dir.
     — Si fare, dix ell, demanali ço quet vulles.
     Ladonchs yom gire a Orfeu, qui, a mon juy, trobava gran plaer en nostre rahonament, dientli: «Si nom engan, vos me haveu dit que sou entrat en Infern, e no solament una vegada, mas dues. Prech vos quem vullau dir, si desplaer no hi trobats, que es Infern, car molt ho desig saber.
     — Tu, dix Orfeu, me forces remembrar coses fort desplasents a la mia pensa; mas pus ho vols, sia fet axi com te plaura.
     »En lo pus alt de una muntanya plena de selves, sobre la mar, ha un agran ubertura que a tot hom mostra