Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/133

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


es sobre o dejus terra. Vols me demanar als, o no?
     — Quant al present, digui yo, no vull als demanar. Respon, sit plaura, a aço.
     — No hi vull respondre, dix ell, car no cal. E per quet fenys pus ignorant que no est? Lexa aytals interrogations a homens illiterats, rudes e no savis.
     — En lo nombre de aqueixs reput esser, digui yo.
     — No has mostrat que ho sies, dix ell, en lo rahonament que has hagut ab ton Senyor e ab mi.
     Ladonchs Tiresias se pres a riure, e murmurant un poch, tantost calla. E yo dreci les orelles vers ell, e no pogui als hoyr sino: «A nit veurem qui es savi o no.» E yo, cobejant saber per que ho havia dit, dissimule haverho hoyt. E com pus graciosament pogui digui a Orfeu: «Placiet certificar me breument de ço quet he demanat.»