sia content de ço que he. Car a la veritat la dona que tant am no es ma muller. Sapies que molt mes am aquella sens comparatio alguna. Be es veritat que ma muller aytant la am com los marits acostumen.
— Pus has atorgada veritat, dix ell, lo joch te estrenyare en breus paraules. Hom del mon no pot haver felicitat, qui pos sa amor en dona. E creune a mi qui no ignor lurs costums.
— No en sa muller? digui yo.
— No en sa muller, respos ell, ne en altra.
— Ara t confes, digui yo, que a mi es necessaria la tua cura. Majorment si rahonablement me pots fundar e provar que axi sia com has dit, car lo contrari he ymaginat e creegut tostemps.
Ladonchs ell que, axi com aquell qui ab gran affectio, a mon juy, volia parlar, baxa lo cap un poch, e alçant
Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/142
Aquesta pàgina ha estat validada.
