Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/153

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


es cosa que elles no assagen per poder satisfer a lur apetit. E, monstrant se pahorugues e temoroses, si lur marit mana a elles alguna cosa honesta, diran que no son be dispostes. E si han a pujar en algun loch alt, diran quel cervell no ls ho pot soferir. Si han entrar en mar, diran quel estomech los fa mal. No irien de nits, car dien que pahor han dels esperits e de les animes e dels fantasmes. Si senten una rata anar per casa, o quel vent mogue alguna porta, o que una pedreta cayga d alt, criden e estremexense, e fuiglos la sanch e la força, axi com si eren en un gran perill. Mas elles son ardides en aquelles coses que volen obrar deshonestament. No hauran elles pahor de passar per les sumitats dels terrats e de les torres, ne de anar de nits e passar per los cimentiris, e per mig dels homens armats quant son crida-