Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/172

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Aço verament no es de soferir. Car yo he vist lo contrari, de algunes qui eren sens comparatio pus belles nues que vestides, e desligades que ben parades.
     —Eren fort poques, dix ell, aquexes, entre les quals no pot ne deu esser comptada aquella que tu coralment ames, subiranament loes, en fas gran festa. Car res d aço que penses que en ella sia no hi es, pus cerques que t desengan.
     Mes amara ladonchs que m hagues dat en lo basto que portava vint colps pel cap, que com axi parla. E per desplaer no li pogui res dir.
     —Be faras, dix ell, com tot ho sabras.
     Apres un poch, cobrada vigor, digui: « E com ha hi pijor?»
     —Veuras ho, si temps me basta.
     —Espatxet, donchs, que respondret vull, digui yo.
     —Aquexa ydola, dix ell, que tu ado-