Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/174

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


expert, pensar pots que no son a mi amagades les passades e les presents; majorment que yo son esperit, qui en tancar e en obrir l ull vaig de Orient a Occident. La hora que ella ix del lit, sembla que haja continuament habitat entre estanys d aygua, o en loch de panta, ab la vista verda, e ab la carn crostuda e rascosa, semblant a cuxes d esturç. Ha la vista moltes vegades blancha e lisa. Sapies que ella es negra, e tan aspra, que un laurador hauria prou fet tot l any que li preservas lo camp de romagueres e de canyota. Ella pero hi dona tan bon recapte, que tu no ho coneys. Mas qui ignora que la paret fumada e la cara de les fembres ixen tan blanques e colorades com volra lo pintor?
     »Les sues mamelles, quines penses que sien? Cert blanes com a coto, grans tro al lombrigol, e buydes com bossa