Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/181

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


tant com pore, en dues maneres principalment: la una, dient lo be que es en elles, e en temps passat ne es esdevengut en lo mon; l altra, mostrant lo mal que comunament es en los homens; parlant pero tota vegada ab reverentia e benvolença d aquells, e sens lur injuria. La qual cosa sera gran escusatio d elles. Car si ls homens son viciosos, qui deurien mes usar de raho e lunyarse de mal que les dones, que no han tanta perfectio com ells, no es maravella si aquelles fan errades, posat que algunes ne fassen, ço que no crech.
     »Tu sabs be, que per lo peccat del nostre primer pare Adam, tota humana natura per justitia merexia e encorria de fet pena infernal. E no ignores que per una sola fembra es estada reemuda; la qual per la humilitat e excelentia de virtuts que hague sobre totes quantes foren, son e seran, me-