Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/185

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


armes, assetia la dita ciutat, la qual a si mateixa subjuga, abans que del tot hagues acabat traçar l altra part dels cabells. En memoria de la qual cosa, fo feta una gran estatua femenina de metall, posada en Babilonia, en loch alt, ab la una part dels cabells solta, e ab la altra treçada. Tamiris, reyna de Scithia, no fo de menor coratge; la qual, en venjança de la mort de son fill, e consolatio sua, mata batallant aquell famos e molt temut Cyrus, rey de Assia, ab dos cents milia Persians. Puys tolt lo cap del dit rey, meslo en un odre ple de la sanch dels seus, dient: «Aytal sepultura mereys. Sanch has sedejada, e de sanch te sadollaras.»
     »Quet dire de Cenobia, ques intitulava Reyna d Orient? Longa es la ystoria. La conclusio de la qual pero es aquesta: apres molts insignes fets seus e dignes de memoria, ella esvehi terri-