Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/19

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


esperança he yo en ell. Mes a present non veig venir les mars.
     —O, dix ell, comuna malaltia es dels homens, que ço que molt desigen no creen que james los venga, o sils ve es tart a lur parer, ab que venga qualque dia.
     —Qualque dia, Senyor, digui yo, ben sere content; car prou se fa tost ço que bes fa. Quant es a present, daço no cur molt: ço que a nostre Senyor Deu e a ell plaura, sera plasent a mi. Solament, Senyor, si nous es enuig, vos suplich quem vullau dir que es esperit, e quem doneu entendre la sua inmortalitat, si possible es; car ab gran congoxa estich de saberho, per tal com no ho puch entendre. E vos haveume dit que lhaveu retut a Deu, e segueixse per conseguent que esperit sia alguna cosa inmortal.
     —La tua conclusio, dix ell, es vera,