Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/200

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


gran amor, a mon juy. Mas sens comparatio fo molt major aquella que la dita Reyna mostra haver al senyor Rey. Car no solament li recorda continuament d ell, mentre que triga per lonch temps subjugar ab extrems perills de sa persona lo regne de Sicilia, e aquell spera mig vidua, e segons comuna oppinio, ab temerosa sperança de no veurel ja may; ans per sostenir e soccorrer a aquell, vene tot quant havia, e li trames gran esforç de gent d armes e molta moneda, romanent ella e vivent, considerat son estament, ab gran inopia e fretura. Sovint me son maravellat, e encara no m en puch lexar, de la gran patientia que hague, apres que fo pujada a reginal dignitat, en sofferir que diguessen alguns atrevits, davant la sua celsitut, quant no ls volia complaure en ço que injustament li demanaven: «Encara no sabem si sou reyna.»