Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/218

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


quels fassen hereus en lurs testaments; e si fer no ho volen, quels fassen almenys marmessors, car tot los tornara a un compte. Puys, quant elles seran mortes, riuran dejus lo capero que portaran vestit; e fingint que ploren, iran ab gramalles negres de drap gros tro als peus; e abstindranse de raure la barba un temps, per ço que alguna desastruga se trench lo coll. La qual, a vuyt dies que sera entrada en la casa, sera tractada molt pijor que la primera. Tantost vendran los sospirs. Apres diran: «Atant bona dona era aquella qu en terra podreix. Tant maleyt fo lo jorn que ella isque de aquesta casa. Mes valguera que foch s hi hagues pres a quatre cantons. Tot es perdut. Gran era la administratio que aquella havia. Ya may no m volguera haver demanat uns patins, ne un vel, si yo mateix no hi prenia cosiment. Servia m axi com