Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/222

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


son parleres e relladores. E has feta gran festa de la scientia divinalment en elles infusa. Verament, a mon juy, a gran tort les accuses. Lo parlar de les dones no es, comunament, sino de coses menudes, e de administratio de casa. Be es veritat que per ço com naturalment son subtils, entenen e saben moltes coses primament e fort tost. Puys dienles a vegades familiarment les unes a les altres, e no s en segueix dampnatge a algun.
     » Mas no es axi dels homens; lo parlar e rellar dels quals es abominable a Deu, e desplasent e intollerable a tota persona, e fort dampnos a molts. La major part d ells es bestia de prat, e cascu cuyda esser altre Salomo en saviesa, e altre Tulli en eloquentia. Si hom parla de alguna materia subtil davant ells, diran que moltes vegades la han disputada ab homens de gran