Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/231

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


son aquells que eren lo jorn passat; posarse al coll cadenes, cascabells, e esquelles e garroteres a les cames; trigaran per espay de tres hores. Puys faran mostra de lur cors sutze dins per vicis, e bell defora per vestidures sollempnes. Considera donchs, si, atteses los defalliments dels homens, son assats escusades les dones dels vicis quels has dessus imposats.
     Ladonchs ell envers mi esclarint la cara, passat un poch, dix: «Not poria explicar suficientment lo delit que he hagut del teu enginy. Disertament e colorada, a mon juy, has respost a tot ço que yo havia dit de fembres. La veritat pero no has mudada; car una mateixa es. E si volies confessar ço quet dicta la tua conscientia, atorgaries esser ver tot ço que dessus t he dit.»
     —No ho faria ja may, digui yo. Ab aquexa oppinio vull morir.