la qual me prometist en lo començament de nostre matrimoni.» Ladonchs Griselda, hoydes semblants paraules, sens mudament de color e de paraula, dix:
«Tu est nostre senyor, e yo e aquesta filla tua som teus: fe de les tues coses axi com te plaura, car res no pot a tu plaure que a mi desplacia, car yo no desig haver res ne he paor de perdre alguna cosa en aquest mon sino tu. Yo he ficades aquestes coses en lo mig del meu cor, les quals james no exiran per passament de lonch temps ne per mort: totes coses impossibles se porien abans fer quel meu coratge nos mudaria.»
Ladonchs Valter, fort alegre per la dita resposta, mas dissimulantho con mils pogue, se parti davant ella demostrant que era fort trist.
Apres un poch tramesli un dels seus algotzirs, en lo qual ell se fiava molt (ben certificat de sa intencio e de ço que ell entenia a fer), lo qual vinent a ella gran hora de nit, li dix:
«Senyora mia, perdone m e placie t que no m tingues en mal ço que yo
Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/250
Aquesta pàgina ha estat validada.
