o comte de Panico se acostava ja ab la dita donzella, e gran fama anava per la terra, de les novelles nupcies: e molta companyia del dit comte era ya a Saluça, qui havia dit al marques lo jorn quel comte seria aqui. E Valter mana venir Griselda al palau, a la qual, apres que devotament fo venguda denant ell, li dix:
« Yo he gran desig que aquesta donzella, que hic sera dema a dinar, sia reebuda honorablement, e los homens e les dones qui ab ella venen, e semblantment los meus qui seran en lo convit; axi que sia feta honor a cascun de loch e de paraula segons sa dignitat. E yo en ma casa no he fembres qui sien aptes en fer aço: per que tu, jatsia no sies be vestida, qui saps les mies maneres e costumes, pendras carrech de rebre e collocar los hostes segons que fer se deu.»
Ladonchs Griselda respos:
« No tan solament fare de bon grat, mas ab gran desig, aço e totes aquelles coses que yo sabre que a tu vendran en
