Aquesta pàgina ha estat validada.
—E com, dix ell, no es assats provat en mi qui visch sens cors?
—Per ma fe, Senyor, bem tenits per ignorant, queus pensau que yo crega fermament que vos siau anima o espirit.
—E com, dix ell, no atorgues esser espirit?
—Si atorch, mas no que visque sens cors, aixi com lo cors no viu sens ell; car per molt, Senyor, quem havets dit, nom havets provat a mon juy per rahons necessaries, sino ab persuasions mesclades ab fe, quel esperit del hom sia inmortal; ne veig coses evidents per que ho dega creure.
—E quit daria rahons necessaries, dix ell, a provar les coses invisibles, e majorment que tu hi volguesses malignar? Sit recorda, ja m has atorgat que moltes coses hom ha a creure que no veu.
