Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


seguiren los Romans gentils, fo per molts cregut que Romulus, Hercules, Liber, Castor e Polluix, e molts altres sen eren pujats al cel apres lur mort.
     »Tulli, en la primera disputatio del seu Tuscula, diu que apres que l hom es mort, los amichs nol ploren, per tal qu es pensen que no sia res; mas per ço com lo veen destituit e privat dels bens temporals. Car si aquexa oppinio no era, nol ploraria algu. E açons dona a sentir natura sens alguna raho o doctrina. Molt gran argument es natura jutjar tan grans coses de la inmortalitat de la anima, com tot hom ha tan gran cura de les coses esdevenidores, apres sa mort.
     »L home sovent planta arbres dels quals no espera james haver fruyt. Lo savi ordena leys e statuts. Quet penses als que significh procreatio d infants, propagacio de nom, adoptio de fills,