Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/66

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


e remembren molts lochs hon son estats, e hi saben anar per si mateixs.
     »Mes avant, Senyor, haveu dit que tota cosa simple, e que per si matexa se mou, e que nos corromp per contrarietat, es inmortal. Atorch ho, Senyor, mas de aquexa natura me dona vijares que sia la anima dels bruts. Yo no puch conexer que ella sia composta, e que nos moga per si matexa; ne puch entendre que sia pus corruptible que la anima dels homens; car finalment no hi veig gran diferentia. Be pero es veritat que en cascuna de les dites coses conech que ha major perfectio la anima humanal.
     —Si tu, dix ell, me haguesses be entes, no hagueres respost axi com has. Tu penses que la anima dels bruts sia espiritual, per ço com dius que es invisible e no contenguda per tres linies. Enganat est; car corporal es, e