Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/70

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


qual la anima dels bruts no atteny, car no sap departir ver de falç, ne virtuos de vicios, ne percep la natura de les coses corporals. Puys te occorera l enteniment qui es força o virtut de la anima, que percep les coses invisibles, axi com son angels, dimonis, e tot espirit creat. E puys la intelligentia, que es aquella virtut de la anima que sens tot mija es supposada a Deu, lo qual ella veu sobiranament bo, vertader e inconmutable. E darrerament e pus alta te occorrera la sancta saviesa, que es amar e tembre Deu. E finalment hages per vera e final conclusio, que aquella cosa que tu, discorrent les dites potenties, pujant per dret orde, primerament trobaras no esser comuna a les dites animes, es la raho.
     »Dit has mes encara a mon parer que la anima dels bruts es intellectual, per ço com enten sovent moltes coses