Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/75

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


es estada per ço com lo terme a mi constituit per nostre Senyor Deu a viure fini aquella hora.
     —Senyor, a mi no es novell quels homens muyren inmutablement en aquella hora que Deu ha ordonat. Cuydats que no m recort ço quen dix Job? «Breus son los dies del hom, lo nombre dels seus mesos envers tu es; termens has constituits qui no poran esser passats.» E, noresmenys ço que vos, Senyor, dessus me haveu provat, que la anima no pot exir del cors quant se vol, ne romanirhi quant lo seu creador len mana exir, no deman yo, Senyor, axo, mas perque tan soptosament pagas lo deute a natura.
     —Jatsia, dix ell, que algun fael Christia no dega, e si savi es, no puxa morir soptat, (per ço tostemps, pensant que la mort li es prop, deu esperar aquella, no solament cascuna