Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/80

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


     —Gran profit, Senyor, se n es seguit e seguira a mi e als altres qui, Deu volent, ab nostre bon dret exirem, quant hora sera, de preso. E sera gran vergonya a nostres enemichs e perseguidors. Mas vos, Senyor, no hi haveu res guanyat.
     —Si e be, dix ell, molt. Car son exit e sens gran pena de la vall de miseria, a la qual no desig tornar. E son estat instrument ab lo qual nostre Senyor Deu ha mostrat son poder gran, e menaçat no solament als pochs, mas als majors princeps del mon, de que ma penitencia n es abreujada.
     —E com, Senyor, sens gran pena sen va qui tost mor?
     —Tu dius, ver, dix ell, e diret una cosa de quet maravellaras. La millor manera de morir que esser puxa es morir soptosament, als homens pero qui be e virtuosament han viscut en lo