desplaer de la vostra pena, e subira plaer com sots en via de salvatio. Placia a nostre Senyor Deu que en breu hi siats.
—Gran dupte he que breument hi sia.
—E perque, Senyor? E nom haveu dit que cert sou de haver salvatio?
—Ver es, dix ell, mas no se quant.
—E donchs qui ho sab, digui yo.
—Nostre Senyor Deu tot sol, dix ell.
—Suplich vos, Senyor, quem parleu clar; vijares mes que no vullau que us entena.
—A mi plau, dix ell, esser entes per tu. Mas si possible fos que no m calgues en aço pus avant procehir, be m fora plasent. Car recordant mon deffalliment me renovella la tristor. Pero pus axi ho vols, hoyes.
«Apenes hagui desamparat lo meu cors, ne podia hom encara be presumir que fos mort, yo fuy posat en lo juy de
Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/88
Aquesta pàgina ha estat validada.
