Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/9

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

dormir, e levantme en peus passegi un poch per la dita cambra. Mas soptat de molta son, convenchme gitar sobrel lit, e soptosament, sens despullar, adormim, no pas en la forma acostumada, mas en aquella que malalts o famejants solen dormir.
     Estant axi, a mi aparech, a mon vijares, un hom de mitja estatura, ab reverent cara, vestit de vellut pellos carmesi, sembrat de corones dobles daur, ab un barret vermell en lo cap. E acompanyavenlo dos homens de gran estatura; la hu dels quals era jove fort bell, e tenia una rota entre les mans. Laltre era molt vell, ab longa barba e sens ulls, lo qual tenia un gran basto en la ma.
     E entorn los dessus dits havia molts falcons, astors e cans de diversa natura qui cridaven e udolaven fort letjament.
     E quant hagui be remirat specialment