Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/98

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Be empero es ver que aquells qui la vera oppinio han tenguda e creguda fermament a honor e reverentia de la mare del fill de Deu, son estats diversament privelejats en paradis, e han obtengut remissio de lurs delictes, e salegren continuament entrels sants de prerogatives singulars.
     —Si no us tornava en enuig, Senyor, digui yo, gran pler hauria, pus vostre esser me haveu dit, quem certificassets que es dels altres princeps terrenals qui son passats d aquest segle, despuys quel scisma comença.
     —No n ha entrat hu en paradis, dix ell, despuys, nen hi entrara mentre durara lo dit scisma.
     —No vostre pare, Senyor?
     —No mon pare, ne altre, respos ell; car axi ho ha nostre Senyor ordonat. Be es ver que mon pare, per tal com fo de aquella creença que yo fuy de la dita