Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/127

L. Jo no mi trobí, testimoni de vista jo nol' puch fer, mas dich lo que he ohit, y aquesta la pública veu, y fama per tot lo mon generalment creguda á mí me recorde encara un principi de unes coples que per aquel acte se cantaren á les hores y molts anys apres per tota la terra que diu: «Plegue á Dios que Abril surta el lavar del agua murta,» y asó se digué aixi perque tingueren per molt cert que li donaren les metgines ab aquella aigua de murta no falta qui digue que ab altre modo se li donaren, pero á com se vulla tot lo mon concordá que se li donaren molt gentilmen lo ques trobá en Escriptura y proses es que la ánima del Príncep pochs dies aprés que fonch fora del cos aná moltes nits per Barcelona cridant á veu plena y publicant que la reyna sa madastra lo havia fet morir á metgines y de asó feya grans queixes com que demanava venganza.
D. P. Seria aixó alguna fantasma ó cosa fingida.
L. No se aixó, pero se asó que tota Cathaluña ho cregué y tingué per cosa molt certa y aixi se determiná posar en armes contra lo Rey y Reyna publicántlos per enemichs capitals de la cosa pública ab solemne crida primer per la ciutat de Barcelona, y aprés per tota Cathaluña.
D. P. Cosa brava y molt terrible fonch aqueixa y que motius prengueren.
L. Los motius que ells posaren en la Crida jo no los sé, mes lo que los mogué pera obrir la guerra son aquestos primerament perque lo Rey los havia trencat la feé y paraula que donat los havia só es que guardaria y faria guardar la persona y honor del Príncep com la sua propia y asó fonch quant lo Principat de Cathaluña enviá les set galeres pera portarlo y lo Rey contravenint al promés feulo pendre en Lleyda com es dit, segonament perque contra les constitucions ja que tota vía li havia plascut