L. En necesitat me posau Sr. D. Pedro ab lo que dieu de adresarme en la sella y de aprimar la ploma pera respondre adaixó y pera desfer la opinió dels que dien aixó que jo se que no falta qui hu diu y primerament dich aixi que ó los que dihuen aixó creen que los cathalans se atravesaren en aquelles diferencies que foren entre lo Rey y lo Príncep y que los fos promes per lo Rey lo que ja está dit ó no; si dieu que si en ninguna manera pot ser la sua rahó bona perque es cosa clara y cert que si puguerent benament demanar la injuria per la capsió del Príncep contra lo promés feta molt millor y major raó tingueren de posarse á demanarla per rahó de la mort del mateix príncep perque lo dany era major y la injuria major y sino creheu que si atravesaren ni quels fos promés res en benefici del príncep dich que ni en la primera vegada ni en la segona no tingueren raó ni causa de posarse los cathalans en res de alló ques posaren sino digaume per vostra vida á que propósit á de encarregarse lo Principat sobre lo que lo rey vol fer y fá sobre son fill molt voluntaria seria semblant deligencia, bé pot empero y deu suplicarlo ab suma instancia pera en benefici del fill pero que si lo Rey non vol fer res presuma lo regne de ferlos fer per forsa asó no te lloch, ni comport en manera alguna majorment que Cathaluña no es tota la corona, ni tampoch es cap de la corona per haverse de carregar sobre les espalles una cárrega tan pesada, y tan de reselar, y tembre aixi que si sos cathalans nos atravessasen en res ni paraula los fou donada de res tampoca rahó tingueren en lo que feu per la capsió del príncep, com en lo que feren per la mort del mateix príncep. Pero si ells se atravesaren en asó y paraula los ne fou donada dich que pogueren molt ben fer, y eren obligats ha fer lo que en la capsió, y per lo semblant pogueren fer, y fou lo que feren per la mort, y la mateixa lloor, y honor quels fou do-
