Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/131

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

lijoses de aquella Casa, y de aquelles ha derivat despues en les que vui viven allí, que havien agut relació com la reyna D.ª Joana no estava en vía de salvació que essent aixi pareixeria mostrarse que la tal pena se meritava per la tal obra, y ella mateixa mostra prou que havia de ser aixi per lo que dix poch ans que finas remordent la sua propia conciencia.
 D. P. Y qué dix per vostra vida?
 L. Jo us diré, tenint á son fill lo príncep D. Fernando per la má li digué: Ai hijo mio tú te quedas, y sabes que para reinar, pero io triste me voi, y no sé si para penar.
 F. Estraña cosa es aqueixa y es posible que aixi sia.
 L. Dich que aixi me fonch dit, y es té per cosa molt certa.
 F. Com se vulgueren, ó perque s' vulgueren aquelles dones entremetre de tal cosa.
 L. Perque aquesta reyna principiá aquella Casa de Hierusalem á instancia delles, y per manament de la reyna se feu la Iglesia que vui hi es encara que á la veritat es prou sotil, y mostra poch ser obra de reyna, y per só foren elles tan curioses de voler saber lo succes, y fí de la reyna, y en lo que dieu que lo rey no creu que tingués culpa en tan pésima obra també mo voldria creure jo perque un príncep tan singular com fonch lo rey Joan mal se pot creure que auria de cabre en cosa tan fea mas tinguela molt gran en asó qui non mostra de la mort casi pesar ningún, nin feu lo sentiment que devia, ni tampoch vulgué donar descárrech als cathalans del que públicament contra la reyna, y encara contra ell se deia, y s'pretenia ni'ls volgué lo rey complaure en certes coses que contra la reyna demanaven ans bé monstra en sos actes plaureli tot lo fet per tot lo qual se hagué de creure que també lo rey sabé en la mort del príncep, ó que tásita-