Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/135

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


tat de Barcelona de una part, y lo rey D. Joan de part altra, que ia la reyna D.ª Joana era morta, que no permete Deu ves cumplit son desig, per tan ilícita forma procuras tractant, y altercant sobre que motius se posarien en lo acte de la jeneral concordia sobre lo perque aquesta furiosa, y porfiada guerra se here comensada, y moguda, la qual com he dit durá deu anys, y volent los del rey que s'digués, que la infedilitat, é inconsiderada furia del principat ho havia causat y los del Principat que no sino la falta de fée y trencament de paraula del rey respongué lo justificat rey D. Joan no se diga eso ni esotro mas dígase que se movió por pecados de todos.
 D. P. O! bona conclusió per cert digna de ser eixida de boca real de manera Señor que en aixó para aqueixa guerra.
 L. A la fée en asó y lo rey considerant que per mal consell y haver volgut fer los negocis ab violencia y demasies era pasat per tans grans treballs y fatigues tractá de allí avant als catalans ab tant amor y respecte y cortesía que no pareixia entre ells rey sino compañó é igual á ells y de asó vingué que se li tornaren aficionar en tanta manera que en la guerra que tan tost aprés sobre vingué al rey contra los francesos per lo Comptat de Roselló feu lo Principat y tots los particulars de aquell tant esfors y mostra de sí que apesar dels francesos socorreguere al rey que dins Perpiñá estava asitiat per ells fent retirar los enemichs fins á Narbona, mirau quant pot fer y quant fá mes príncep ab sos vasalls tractantlos ab amor que no ab rigor.
 D. P. Es molt gran veritat majorment quant son verdaders homens los vasalls com ho son en general los españols y per tals tinguts y mostran bé aquell graciós parlar del valerós y magnánim emperador Maximiliano que deya com per un donaire: Rex Angliæ, Rex démonum,