Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/138

Maestre de Montesa aquell tant gran privat del Rey D. Alonso de qui tan particular memoria fa Panormita en lo llibre de Dictis, et factis; lo qual fonch com crech, que haureu vos Sor. D. Pedro ohit en vostra Valencia, tan senyalat home, y tan singular, que dixa renom de bon Mestre, y aixi lo nomenen encara per avuy en tot lo Maestrat de Montesa y aquest Mestre D. Lluis acomaná la Fortalesa de Peníscola que á les hores estava per la religió de Montesa á daquell mon avi lo qual per aquella causa hagué de residir en aquella concurrencia de guerra allá á servey del Rey perque lo maestre com haureu tots entés seguí y serví al Rey en persona y casa singularisímament, y fonch capitá general de la Reyna D.ª Joana y del Príncep D. Fernando quant los assitia lo Compte de Pallás com á capitá general de tota Cathaluña en Gerona, ahont ell mostrá molt clarament lo valor de sa persona quant los enemichs entraren en la torre de la Iglesia major en la qual estava retirada la Reyna per una mina que havian feta fentlos retirar ab gran esfors per la mina avant deixantne morts molts de aquells; y també en la presa del Castell de Amposta fonch ell lo primer qui á forsa de armes entrá en lo Castell perque cregau Señor que va tot sens passió y que l'interés del defensar causa propia no m' ha fet dir lo que he dit sino lo trobar que passá aixi lo negoci en real veritat.
 D. P. Parme que s'deya aqueix Maestre D. Bernat Despuig.
 L. No Señor sino D. Lluis; be n'hi ha hagut altre que s' digué D. Bernat, y fonch nebot del primer que encara lo jo alcansat y conegut, també notable persona á qui lo Rey Cathólich trameté per embaixador al Papa en lo qual carrech ell se senyalá y s' mostrá persona molt principal, molt sabia y de valor.
 D. P. Ara está be tot jo crech cert que lo que haveu