Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/150

D. P. Bé u se jo aixó, mas que assí se sia acontengut es cosa de grandísima maravella, perque es cert que aquesta terra es tant temprada com Valencia, y mostra s'abassó que jo he menjat assí cireres tant tempranes com allá.
L. Sia lo que sia aixi pasá com es dit, no mirau Señor la presa tan gran ques donen aquells barqués que pesquen les Sabogues en llansar les eixarcies unes tras altres.
F. Deu los picar lo peix com aixi van tan espeses.
D. P. Pesquen altre ab alló sino sabogues?
F. Alguna vegada se trauen alguns Estorions y Llampreses pero ensi pera sabogues es aquell modo de pescar.
L. Voleu anar en Peda Señor D. Pedro, y pendreu plaer.
D. P. A qué dieu Peda? A cada llans que los pescadors fan de la eixarcia?
L. Adaixó diuen Peda.
D. P. De hont es eixit aqueix nom Peda?
L. A repedo repedas compost de pedo pedas, que significa lo tornar moltes vegades per un mateix trast, ó distancia de cami, ó vía com ho fan estos que pesquen sabogues, com veu que acabat de fer un llans tornen á ferne altre, y mai paren nit, y dia de anar, y venir sens pasar mes enllá del acostumat.
F. Apropriadíssim está lo vocable per vida mia jo creia sert que á les urtes ó per antojo lo havien posat tal.
L. Donchs enteneu Señor que no, sino per la susdita rahó.
D. P. Anem per ma vida en Peda, que en la barca podem millor parlar encara, que no así, y mirarem de mes prop com se maten les sabogues ó que regalo es aquest tan gran, y tan singular no té par en lo mon á fé que teniu señors mes del que pensau.