D. P. Bé u se jo aixó, mas que assí se sia acontengut
es cosa de grandísima maravella, perque es cert que
aquesta terra es tant temprada com Valencia, y mostra
s'abassó que jo he menjat assí cireres tant tempranes com
allá.
L. Sia lo que sia aixi pasá com es dit, no mirau Señor
la presa tan gran ques donen aquells barqués que
pesquen les Sabogues en llansar les eixarcies unes tras
altres.
F. Deu los picar lo peix com aixi van tan espeses.
D. P. Pesquen altre ab alló sino sabogues?
F. Alguna vegada se trauen alguns Estorions y Llampreses
pero ensi pera sabogues es aquell modo de pescar.
L. Voleu anar en Peda Señor D. Pedro, y pendreu
plaer.
D. P. A qué dieu Peda? A cada llans que los pescadors
fan de la eixarcia?
L. Adaixó diuen Peda.
D. P. De hont es eixit aqueix nom Peda?
L. A repedo repedas compost de pedo pedas, que
significa lo tornar moltes vegades per un mateix trast, ó
distancia de cami, ó vía com ho fan estos que pesquen
sabogues, com veu que acabat de fer un llans tornen á ferne
altre, y mai paren nit, y dia de anar, y venir sens pasar
mes enllá del acostumat.
F. Apropriadíssim está lo vocable per vida mia jo
creia sert que á les urtes ó per antojo lo havien posat tal.
L. Donchs enteneu Señor que no, sino per la susdita
rahó.
D. P. Anem per ma vida en Peda, que en la barca
podem millor parlar encara, que no así, y mirarem de
mes prop com se maten les sabogues ó que regalo es
aquest tan gran, y tan singular no té par en lo mon á fé
que teniu señors mes del que pensau.
Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/150
Aparença
Aquesta pàgina ha estat validada.