Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/152

150

 

D. P. No ho entench aixó.
F. Dich que encara que tot lo any se pot menjar de tot lo peix ques mata quant se mata, pero es millor quiscum peix en un temps que en altres com ara la orada, lo mujol, la anguila, la palaja, la agulla de San Miquel á Nadal: lo llop, la llisa, la saboga, lo llus, la tonyna de Nadal fins a Coresma: la llampresa, la saboga, l'esturió, lo pejell, lo rom, y també la tonyna de Quaresma fins á Maig: lo mabre, lo sorell, lo reixat, lo caluch de mar, lo moll, la sepia, la sardineta de Maig fins á San Juan: lo reig, lo corball, la palomida, y també lo caluch de mar, de San Juan fins á Nostra Señora de Agost: la caluga, lo congre, les perrelló, lo dentol, la morena, lo morro trony de Nostra Señora fins a San Miquel, y altres peixos també, que en tot l'any son igualment bons, y son los llangostins, les ostres, la gamba, les musoles, les clocholes, les tellines, les calquilles, los cranchs, los polts, les calpes, los calamars, los alfossos, y molts altres peixos que jo ara no tinch en la memoria.
D. P. Oh! que coses tan estranyes son aqueixes dich que aixi es veritat que tan regalada terra com aquesta no la escalfa l' Sol, pero aqueix peix que dieu que s'pren en los estanys no será tan bó com l'altre al meñs no ho es lo que s'pren en la Albufera de Valencia, que será com aqueixos estanys.
F. Ans son bonísims perquè la mar entra, é ix en aquestos estanys ordinariament y l' aigua de pluja no s'y pot replegar ni empantanar com en la Albufera de Valencia; donchs si vesseu los ingenis, y los aparells que los pescadors de assí tenen pera pendre lo peix, y de quantes maneres lo prenen, y que varietats de nom de eixarcies tenen, espantarvoshiheu: tenen primerament una eixarcia á qui dien ells la broxina, que es la reina de totes les exarcies la qual te mil y doscentes brases de llargaria, es