Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/169

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


coses mijanes com mes durables, y per so Tortosa ha tant envellit, com lo señor Livio ha mostrat perque no es estada masa gran fassan gracies á Deu per lo que som y supliquem á la bondad sua infinita que tal nos conserve y tots temps pera son sant servei y en la religió christiana catolicament deixe perseverar los de aqueixa ciutat fins al dia de la fi universal y general. Amen.
 L. Ab totes les rahons se fa de nit nous oblideu de pendre ans que ixcam de aquí de la barca aqueixes dotse sabogues que havem mort que les haurem menester.
 D. P. Yo al menys ne vull dos pera portarmen demá en pa pera l' cami.
 F. Será molt ben fet, que sabogues no sen troben en tota part y vostres merces puig son ja prop sa casa vajen en bona hora y á mi donen llicencia pera anarmen á la mía.
 L. Restes á fer colació ab lo señor D. Pedro.
 F. No puch que tinch de escriure y hay negocis, de bon matí seré así puix toda via vol partirse anarnosnem un tros de camí ab ell y porem contarli lo que mes resta á dir de les coses de Tortosa y especialment se dirá lo que sol valer quiscun any lo peix que así's mata, y les sals que así's fan y les averies que así's crien y los fruits que si cullen, que nol maravellarán menys al señor D. Pedro que tot lo que ha oit.
 D. P. Ala fe señor que es menester que jo ho sapia tot puig mi trobe.
 L. Sia com V. m. mane que á mi nom desagrada.


FINIS.