Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/20

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


derament es ell, que ja par ques riga de la maravella mia y vé acostanse assi.
 F. Ell es sens falta, yo ab tot ya conegué tantost en lo tall y en lo brio que era valenciá, mas no creia que fos D. Pedro.
 L. Que novetat es aquesta Sr. D. Pedro que vosté es en Tortosa y no es en ma casa, veiglo y no sé si hu crega.
 D. P. Donchs sen Thomas quant hagué vist ya cregué; pero vosté no sia mes fort de condició que sen Thomas.
 L. Que se yo si sabeu fer vos Señor lo que feyen altres en temps pasats en la vostre Valencia en casa de Mosen Marrades.
 D. Ρ. Alló no hu feyen homens sino Dimonis.
 F. Estraña cosa y monstruosa dient que fonch aquella.
 D. P. Fonch tan monstruosa que no es be contar tot lo ques seguí.
 L. Deixem aixó per ara y sapiam Señor com es aso de no eser vos apeat en ma casa.
 D. P. No es mes de perque arribi anit tan vespre que era ja tancada la porta del Pont.
 F. La gran sí mes la portella no, que mai se tanca, y perque com la part dellá lo Pont se va tan poblant convé que aixi estiga uberta pera si alguna cosa de necesitat ocorre.
 L. Mas com están á propósit aquells ostals allí pera remediar semblan necesitat com la que anit tingué lo Señor D. Pedro.
 D. P. Si estant per cert y també están bons per als que no volen eser vists; mas jo poch los emplee pera de aquesta fi, ans be cada vegada que asi arribe, entre y paseije per la Ciutat, que pera mon gust es la mes apacible del mon, y com es la primera que trobam de la nostre Patria antigua, par que la mira hom ab millor gana.