Vés al contingut

Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/27

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

quart, que si Deu no hu remedia tot ha de anar al través.
L. Prou hu veyem tot Sr. D. Pedro, pero de aixó sen té la culpa lo Papa, que aqueixa guerra prou la podia ell escusar y per só aixi com als coronats opremeixen per sa culpa com tinch dit, aixi també mohuen la guerra al Papa per sa culpa.
D. P. Com aixi digaumos lo perque, que molt me folgaré yo al menys per saberho.
L. Señor nom poseu en aqueixes fondures y per amor de mí nom fasau parla del Papa que te manat nos parle de ell, y com es mon Superior y Señor en lo Espiritual, no vull yo descomplaurer ni desobeir.
D. P. No parleu vos contra la potestat sua ni tracteu tampoch contra articles de fée que en lo demés que toca á les afectacions é inclinacions sues y en altres coses mes baixes ben par á mí quen podem parlar sense escrupol de conciencia, majorment asi entre nosaltres que tot lo ques dirá será com si dit no fos, y dirse há sense interveniri malicia alguna.
L. Cert es que yo no he de parlar sino coses que yo pense que bonament puch parlar, mas ni aquelles per ser cosa del Papa tractaria sino presuposat que asi entre nosatres será com avem dit, com si dit no fos, y será també de coses que la sensualitat les guia quant es señora de la rahó no menys en la persona del Papa que en la dels altres homens perque també es home com tots; que en lo que toca á la propia persona sua no si pot dir res que no sia bo y es cert que segons lo que en ell se conegué en los principis de son Pontificat y per la relació que tenim de la bondad sua y Santidad, ell es un Príncep molt singular; mas avegades los que están prop dels Prínceps son causa que la bona naturaleza que en ells hi ha se gaste com es de creure que será estat ara en lo Papa, mas si per