Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/128

sentiren sense parlarse
los nous encants é il-lusions
dels dias en que comensa
la nova vida del cor.
Derramant la simpatía
la ternura y compassió
que en ellas creixen hermosas
com en jardinet las flors,
y sentint per lo que veuhen
las més puras sensacions,
volgué la sort desditxada
que objecte de sòn amor
fos un cabrit de pochs dias,
blanch com la neu, fi y hermós.
Separat de la cabreta
que li doná l' llum del jorn,
al pobret la llet li falta,
y plora sense consol.
Lo acarician las germanas,
y en sas faldas lo calor
de sa mare li supleixen;
li donan pa, mès non' vol,
que l' cabridet no menjaba,
ni coneixia lo bosch.
Li donan llet escalfada,
lo abrassan, li fan patons,
y al ser de nit li preparan
un llit de llana ben tou,
lo anyorament de sa mare
mitigant ab sòn amor.