ab cuidado y ab temor,
«¿Hónt es lo Nen?» repeteixen,
mès ningú contestar vól:
y sens tenir cap resposta,
sense cap explicació,
ab las caras prest coneixen
que l' pobre cabrit es mort.
¡Desgraciadas germanetas!
ferits los sèus tendres cors
sentiren en aquell dia
lo primer disgust de amor,
y en las llágrimas sols troban
á sa pena algun consol.
Llagrimetas ques' renovan
recordant lo que era hermós
l' objecte de sòn carinyo,
lo cabridet carinyós.
Sobre lo vert de esmeralda
dels camps, may mès sa blancor
las semblará una paloma
que esten sas alas al Sol.
May mès, sentadas al ombra
de un roure vert y frondós,
veurán que l' cabrit descansa
ab lo cap en llurs genolls;
y al donarli las herbetas
que creixen al sèu entorn,
ja no veurán com las menja
Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/132
Aquesta pàgina ha estat revisada.
