que l' amor de la patria, passió bella
es del amor etern una centella.
¡Oh tu de Monserrat la gran senyora!
Oh tu verge dels cels casta madona,
oh tu dels catalans la protectora,
que aquet mon capritxos tens per corona
oh raig de llum divina, enlluarnadora
al pobre trovador piadosa dona
que desfassi tenebras com lo dia
desfá la boira que ton mon cubria.
Y cantaré Senyora las hassanyas,
no dels Jaumes, Ramons y dels Moncadas,
que ma lira nascuda en las cabanyas
no gosa trapitjar las grans moradas
de lo centro escabrós de mas montanyas
dels palaus apartanne las miradas,
puig no faltan cantors, al rich y al noble,
vull jo ser lo cantor d' un fill del poble.
Jo cantaré sos fets, sas amoretas,
del poble catalá la valentía,
yo cantaré ls' donsells y las ninelas
que no porten mantells ni pedrería
celebrian ab hermosas cansonetas,
