Aquesta pàgina ha estat revisada.
mon esprit á tu sen' vá;
sempre somío l' tèu pla
de altas serras rodejat:
Sempre veig lo mar que t' banya,
y l' riu que desguassa en éll [1],
tos pobles y l' tèu Castell [2]
y ma olvidada cabanya:
Mir las onas que s' acostan
y se empenyen per besar
la platja, ja que arribar
á las florestas no poden;
Y guaito las ninas bellas
que discorren pels tèus prats,
de mil floretas brodats,
al detrás de sas ovellas;
Que escoltan al sèu amor
ab la vista als peus fixâda,
y ab dos clavells á la cara
que l's hi fa surti' l' pudor.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
En tu penso en las ciutats,
pus valen més que l's jardins
ab capritxoses camins
- ↑ (1) Lo Ridaure, que atravessa lo vall en tota la sua extensió, de ponent á orient, desembocant en sa platja.
- ↑ Edifici á que se dóna eix nom perqué antiguament fou una
fortalesa; al rodedór de esta se reconstruí la que es ara la principal població del vall, á la cual deixá, també, sòn nom així com sa capella per parroquia.
