Vés al contingut

Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/167

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Que escoltan al sèu amor
ab la vista als peus fixâda,
y ab dos clavells á la cara
que l's hi fa surtí' l' pudor.



A L***

Conech una nina bella
com la gota de rossada,
blanca y pura com la estrella
d' una hermosa matinada:
sos cabells son rets d' amor,
son peu es breu y gentil,
es son cos encantador,
son sos brassos de marfil,
es petiteta ¡Dèu meu!
tant hermosa com un sòl,
té sas dents de blanca neu,
té la veu de rossinyol.
Tan bé conquistarvos sab,
que encara que no volgueu,
si una volta la mireu
ja lo cor vos fá trip, trap.
Ella robá lo repós
y lo tragué tan de tino,
que estripá son tamborino
lo timbaler del Besós.