Llibertat! llibertat! altra vegada
lo hermós donzell cridaba al arrivar;
y llibertat! per tot entusiasmada
ascolta la montanya ressonar.
Y en lloch de la presó, bell jardí queda
ab las germanas llibres en mitg d' ell,
cual si esténdrer volgués de rica seda
á sas plantas, amant, brodat mantell.
«Vostre imperi eternal de nou ja brilla
«al foch ardent del geni catalá...
«só la Flor natural! que s' arrodilla
«y que os proclama avuy per ell ufá.»
«Englantina! Violeta! Barcelona
«vos crida reynas de sos jochs florals!...
«Veniu á fer dels poétas la corona!...
«A pregonar sas trovas immortals.»
Diu lo donzell: y al ascoltarlo ellas,
llágrimas de contentas van plorant,
y pels aires volant com tres centellas,
una pregária á Dèu van murmurant.
Catalunya! oh ma pátria! ta corona
no es avuy la cadena ensangrentada,
es la cinta de joyas espurnada,
que orná lo front altiu de la matrona.
