Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/178

meva ser fins a la mort.
Galas dels prats y jardins
dels jardins, hermosas flors,
voleu ab alas del aire
del aire que vida os don!
Sempre frescas, no parau,
no parau lo vostre vol,
fins que os aturia l' hermosa,
l' hermosa que 'm roba 'l cor.
Os adornará en son pit
son pit que val un tresor,
y de llurs suspirs podreu
podreu fermen relació.
Ja la llum del sol llansaba,
llansaba trist resplandor,
cayen tot esmortuit
esmortuit sobre l' mon.
Jo esperaba als misatjers,
misatjers dels meus amors,
sentadet devall la soca,
devall la soca d' un chop.
De repent sento á prop meu,
á prop meu sento rumor;
era una veu que m' parlaba,
que m' parlaba ab accent dols.
«Deix que eixas serras habitian
habitian carnicers llops»
diu la veu: y es la nineta
la nineta del meu cor.
« Vina ab mi, jo vull portarte,
jo vull portarte á la cort.