Aquesta pàgina ha estat revisada.
de la antigua llibertat...
Al caurer lo rat penat,
morí el règne d' Aragó.
Deixaume á la sehua sòmbra
coronat de telarañes,
y ab dolor de les entranyes
tinga el pendó per alfombra.
Dormiu, chagants de altra etat,
sens escoltar lo remor,
que fá el pas del trovador
per les foses agarrat.
Seran los furs lo coixí
ahon deixe caurer lo cap...
Callau: perqu' aso n' ho sap
ningú per desgracia huí.
A la vora del mèu riu,
que omplida esáa de perfums,
banyada per tantes llums
qu' un bell paradís s' diu;
Cantarà lo trovador
al sprit de soletat
lo cant de la llibertat,
y d' ella apres al amor.
Fermau la porta minyons,
fermaula un altra vegada;
