Aquesta pàgina ha estat revisada.
per tú perdo el sossego....
Per tú llenso trist plor....
Per tú sols á Dèu prego....
Per tú suspira el cor!
Ay,! mon amor!
calma ja, calma,
mon grèu dolor!
Me abrusa 'l cor lo foch de ta mirada,
NINETA DELS ULLS BLAUS;
raes ay! que si te allunyas, ma estimada,
creix mon ardor mes graus!
Ditxós qui amar podrá, sens ferte agravis,
eixos ullets de cel;
Ditxós qui logrará de aqueixos llabis
xuclar la dolsa mel!
¡Volguèsis habitar
ma rústica cabanya!
¡Pogués yo ab tú 'n companya
ma vida ab goig passar!
Per tú perdo el sossego....
Per tú llenso trist plor...
Per tú sols a Dèu prego...
Per tú suspira el cor.
Ay mon amor!
calma ja, calma
mon gréu dolor!.,
-Ay!
La nineta dels ulls blaus
que s' es condolgut per graus,
