Aquesta pàgina ha estat revisada.
tal volta a eixas horas
murmura atrevit
cansons amorosas
que si las sentias
cruels gelosías,
tindria ton pit.
No escolta la nina,
tristeta gemega ,
son plor ya n' ofega
los ulls tan brillants
se senta engoniosa
de sobre la herbeta:
las aiguas, Lausseta,
murmuran tos plans.
Las flors ne desfulla
desfá la guirnalda
que dintre la falda
ne habia portat,
pus pobre hermosura
se veu afligida;
la flor de sa vida
desfulla un ingrat.
Las aiguas s' emportan,
sen portan la fulla,
sos peus n' remulla
lo riu proselós,
las aiguas murmuran,
la nina gemega,
y la aire n' ofega
son llanto y sos plós.
