Vés al contingut

Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/20

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

fent que las vetllas sian dòls martiri,
cubert de flors per voluptuosa dansa,
fins que en la orgía, que modorra engendra,
quedas dormit sobre estenall de cendra.




LOS HORTS VEHINS.


Entre 'l teu hort y un altre hort
hi ha un martje de deu pams d' alt,
paret que antes era llisa
y que avuy llisa no es ja.
— ¿Saps per que no es llisa, noya?
¿ho diré? No, que ja ho saps.



En lo martje de que 't parlo
hi han fèt cinch ó sis forats,
perque servescan d' escala
per véurer á l' altre part.
— Qui ha fèt aquells clotets, noya?
¿ho diré? No, que ja ho saps.



Passant ahí dematí
pel carrer de més avall,
veigí que per dalt del martje
una noya treya 'l cap.
— ¿Quí seria aquella noya?