Fa ja mòlt temps que un ser dins ella porta
fruit de un amor immens, y la pobreta
sufreix y espera; ¡oh! ans de ser mareta
mòlt que sufrir hi ha, mòlt que esperar.
Y espera, si, com ánima piadosa
lo jorn promés de pau y de ventura,
ple d' esperansa 'l cor y de dulsura
d' eix sèr sentirne lo primer vagit.
Vingué eix instant; en mitg de tanta pena
tingué un moment de ditxa verdadera,
y un angelet de ròssa cabellera
un crit llansaba obrint sos ullets blaus.
Era ma filla: sa mareta pia,
la santa creu sobre son front ne feya,
y jo vehentlas transportat me creya
á un altre mòn millor que 'l que habitam.
Si pogués esplicar lo pobre poeta
lo que sentí son cor al abrassarla!...
A tot lo mòn volguera ell amagarla,
y extasiat contemplársela tot sòl.
Tot sòl, perquè 'l mirar impur dels hómens
no vingués á empanyar sa imatge pura;
y véurer que fa fér á la criatura
l' alé de Dèu cuant á animarla ve.
Era amor, era amor lo que sentia,
