Aquesta pàgina ha estat revisada.
de domassos de niguls ,
y jorns, ab es sol de gloria ,
y nits, d' esperansa ab llums.
D' amistat el bè somiava,
dos pensaments que 's fan un ,
dos voluntats que 's consolan
per mès que 'l mon se trabuch.
Creació de Deu , cel y terra ,
casa hermosa ahont he viscut ,
¿de que' ni serveix ta riquesa
si á ton llit tot-sol em muir?
Perquè ses flors m' enrevoltan
si no sent ets seus perfums ?
perquè surt la llum de's sol
si no ha deveure á ningú?
Creació de Dèu , cel y terra ,
si mon cor sempre esta bujt ,
deixa l' esperansa á s' anima
y apaga al instant ta llum.
Miquel Victoria Amer.
