Vés al contingut

Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/251

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

y atlotèts que tiran trons
per demostrá s' alegría.
La generació que mou
aquell séquit no és de èscriure;
de cent llégos en contorn
vé gènt de sa pajèsia
y causa un cop vertader
repará allí com s' hi fican
es rèbosillo d' es pobre
ab sa manta de sa rica.
Pero ahont van? van cap á s' aigo,
sen van de ves Costa-viva
per afinar 'hi una altura
que sempre la ma' escaliba
pus may la ma hey ha pujad
per mes que pujá hi voldría.
Cuant la pompa relijiosa
arriba dalt, la divina
imatje de aquella nada
sènsa taca depositan
en tèrra y de jonoyons
si posa sa turba mística.
Un respectable prèvere
qu' ab un gayato camina
s' atura enfront de s' altár
y adornat de sas santíssimas
vestiduras, alssa ets brassos
plé d' unció y ab veu tranquila
entona seguit d' es poble
lo venerat Pange lingua.
Aquells cants devots pareixan