Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/256

li sab dir, ni sab hont para.
De cop, dalt d' unas monianyas
que dominan moltas planas,
que á sos peus los rius serpejan
y en sos pics la neu regala,
un pastor veu que ab tristesa,
mes trista cansó entonaba.
— Deu vos guart, lo bon pastor,
¿sabreu dirme, si os agrada,
hont es Aragó, lo regne
de mes preu y de mes fama ?
— Mirau nineta allí baix,
beureu allí sa germana.
Mirau aquell mon de casas
que mulla la mar galana.
Aquella n' es Barcelona,
la que ha tingut mil esclavas ,
que á sos peus la mar mugía,
que á sas veus lo mon callaba.
Aquella n' es Barcelona ,
la ciutat mes forta y brava
que n' hi hagué en los temps passats.
La ciutat que ab sas espasas
se va fer de eix pla la reyna
y del mar la soberana.
Mes ay! nina, avuy no tè
lo que altre temps empunyaba.
Son cetro li van trencá,
posantli l' collar d' esclava.
Avuy plora Barcelona,
plora sa gloria passada.