amarga com trist recort;
es, ay Dèu! un mal tant fort
qu' es pitjó que lo mateix mal.
Dorm, filla mèva 'l somni de la infancia,
dorm eixos anys de calma y de ventura,
que prou vindrán los dias de amargura,
horas de plor, los dias de orfandat.
Y cuan dins de ton front sa llum ensenga
de la rahó l' antorxa lluminosa
demanarás en va veu carinyòsa
que á mitigarne vinga tos dolors.
En va; perque ton pare, filla mèva,
encara que per tu la sanch daria,
tas llágrirnas molt mal axugaria
que mal pot ferho 'l que sufreix també.
¿Y has de quedar soleta en eixa terra,
sola ab ton pare que sos plors amaga
com la estrelleta que 'l matí divaga
trista perduda per la immensitat?
Com mariner que en mans de l' ona amarga,
sense timó y a dins lleugera barca
un núvol véu a l' horisont que marca
hora fatal per ell, la tempestat?
